Focalitzar

Si obseves persones que semblen que tinguin les coses molt clares i que saben on dirigir la seva vida, el secret està clar, en focalitzar el què un vol.

 Veiem infants que de ben petits et diuen el que volen ser de grans i un cop grans estan fent allò què sempre han volgut fer, tenen molt clar el que volen fer" i van a por todas" i el camí doncs encara que no deixa de ser complicat possiblement no té tants entrabancs.

A la vegada hi ha persones que no saben on dirigir-se i què volen trucar a totes les portes perquè estan interessats en conèixer molts espais;  és un camí més engoixant, perquè no s'especialitza en res i ho coneix tot, té el seu encant però a la vegada el punt de sortida i la meta és molt més llarga.

Un pot descobrir la varietat d'opcions que un mateix pot oferir, pot descobrir totes les facetes que amaguen la seva personalitat i un cop coneix la gran quantitat de fortaleses que té, és el moment de focalitzar-se i oferir el millor d'un mateix.

DONA'T TEMPS DE CONEIXE'T PER OFERIR EL MILLOR DE TU MATEIX. 

ÉS EL TEU MILLOR REGAL.

El missatge

Endavant amb tots els pasos!

Simplement perquè m'agrada!

Justificar-se

He observat que a vegades tenim la necessitat de voler justificar la nostra conducta, les nostres decisions, la nostra manera de fer les coses i em pregunto JUSTICAR  a quí?  Sí  com he escrit anteriorment nosaltres som el món que hem creat, a qui d'aquest món que hem  creat mereix les nostres explicacions?
Possiblement aquesta necessitat de justificació és per demanar l'aprovació que el nostre món està funcionant d'una manera correcta i equilibrada; però resulta que ningú coneix tant bé el que necessitem, el que desitjem, el que volem que nosaltres mateixos encara que en numerades ocasions ho passem per alt.

Quan una persona es JUSTIFA per la seva conducta, considero que ha de pensar: prenc aquesta decisió en criteri al meu món o al món que envolta als altres? Si ens centrem en el nostre món, observarem que no haurem de justicar-nos, no tindrem la necessitat de donar "explicacions" a ningú perquè actuarem en funció de les nostres necessitats, no en les necessitats  dels altres.
                                                   
                                                          És tot un PAS, no creieu?

Reinventar-se

La necessitat de REIVENTAR-SE  per a sentir.
La  necessitat de REINVENTAR-SE  per  viure amb intensitat.
La necessitat de REINVENTAR-SE per veure que un/a continua sent CREATIU.
La necessitat de REINVENTAR-SE  per sentir que un encara  un té molt que a dir.
 Saps el què em pots explicar?.

Decisions

No prenem mai les decisions pensant q ens arrepentirem de les coses,
 les prenem perquè en aquell moment considerem que és la millor decisió què ens convé.





No ho creieu?
Quins components tenim en compte en el moment de prendre una decisió?

Per ensenyar

Digues-m’ho i ho oblido,ensenya-m’ho i ho recordo, involucra’m i ho aprenc.

Benjamin Franklin

He inventat el món que veig

En la lectura del  llibre de Descobriment Interior del Daniel Gabarró, he llegit una frase que m'ha portat a pensar: He inventat el món que veig.


Una frase tan senzilla però a la vegada amb tant poder.  I am tant PODER  perquè nosaltres li dónem.
Res del que és significa res per ell mateix, comenta el Gabarró, som nosaltres els que li donem aquest VALOR. 

I segons el què inventem al nostre món, podrem visualitzar, dirigir i anticipar els nostres PASOS  en el nostre CAMÍ.


Saps el què veus en el teu MÓN?

Una nova dècada

Avui faig 30 anys!!!!!!! 

I penso amb la darrera dècada que ha passat i penso amb la futura dècada que ha de venir.

I si miro enrere veig una munt de PASOS  fets i aventures realitzades, veig un munt d'activitat, viatges, gent coneguda i creixement personal, i si miro endavant veig un munt d'accions noves a realitzar.

Perquè considerem que són tan  significatius els 30? a cas ens marca una estructura? Qui marca aquesta estructura? Pensem o som pensats? Tal com ho comenta un professor meu. 

Moltes vegades sense adonar-nos prenem decisions, considerent que ho fem lliurement, però en realitat, no és així, ho fem sota l'estructura del HAURIA, als 30 anys HAURIA DE... i quan no es cumpleix ens sentim malament. Un company una vegada em va dir, cremar etapes, penso que aquesta expressió és adequada perquè fa referència a un sentiment, no a un HAURIA. Cremar etapes significa que el que has fet fins ara ja no té més significat per tu i necessites uns estímuls nous, que has exprimit al màxim la taronja i que necessites una nova fruita per fer un nou suc, però has après asaborir el que la taronja t'ha aportat fins a dia d'avui.

Si som capaços de viure la vida com una aventura, com una aventura que un mateix la marca, amb el seu llistat d'objectius, camins i il·lusions, un es pot considerar  amo de la seva AVENTURA i navegar cap a les TERRES QUE DESITJA CONQUISTAR.

                                                    Saps cap a on vols navegar?

La clau

Recentment he estat llegint un llibre que es diu Com Millorar l'Autoestima de  Nathaniel Branden i em vaig quedar amb una frase que voldria compartir:

Aconseguir “l’èxit” sense aconseguir una autoestima positiva és estar condenat a sentir-se com un estafador que espera amb angustia que el descobreixin.

Em va semblar una frase reveladora perquè en moltes ocasions tot i fer una bona feina, tenir recolzament professional, tenir amistats que t'aprecien i ser coherent amb els teus valors; al darrera de tot això pot haver un sentiment d'ocultar part d'un mateix, de no sentir que et demostres del tot complert/a, perquè tens la sensació que hi ha alguna cosa dins teu que la resta no sap..... i sense saber-ho un mateix consideres que estas estafant als altres, si coneixesin qui realment ets, t'aceptarien? Què no  t'accepten ja? Potser el que no s'accepta és un mateix i per això aquest sentiment de por de que si em descobreixen trobaran un personatge assustat que espera que el seu escut sigui el prou resistent per tal de que no es faci malbé.

L'èxit sense cap dubte per a mi consisteix en aconseguir atrapar aquest estafador que està en un mateix i derrotar-lo per tal del brindar la presència del propi ser.

Reconeixes aquesta veueta interior en tu?

Buscant les instruccions

De cop i volta estem a la Terra, on hi ha unes regles, estructures, normatives que he de segui,r i a mi em regalen un cos, una ment, una conducta i un sentiments i jo sóc el responsable de fer-la anar, d’utilitzar-la el millor possible, amb o sense llibres d’instruccions i em diuen que sí ho faig bé tindré un gran premi, la meva satisfacció personal. Què és la meva satisfacció personal? Possiblement consistirà en trobar els talents amagats en aquesta màquina humana que som i una vegada descoberts utilitzar-los amb la finalitat de  treure-li el millor profit.

Però aquesta feina és feixuga, perquè abans que sàpiga utilitzar aquesta màquina, hi haurà molts assaig-error, però gràcies amb aquests, tindré més estratègies que podré utilitzar per enfrontar-me a noves situacions.

Recordant sempre que el meu objectiu és trobar el tresor que tinc amagat dins meu.

Ja saps quin és el teu?

Simplement un pas

Simplement un PAS i les coses deixen de ser simples.
Simplement un  PAS  i els fets prenen un altre significat.
Simplement un PAS  i fas sentir especial i valorat.
Simplement  un PAS   i t'has convertit en una altra persona.
Simplement un  PAS  i el teu dia ha cambiat.

De nosaltres a jo

M'agradaria expressar una sensació que he viscut i he vist últimament amb les persones que es troben a l'atur.

Observo que moltes persones ens trobem identificades amb un col·lectiu, grup, empresa, equip professional, carrera, professió... i quan aquesta desapareix per gestions com pot ser un acomiadament, per canviar de feina, per intentar crear el PROPI CAMÍ la persona es troba desorientada.

I es pot preguntar i jo que se fer? A qui represento? Com m'identifico? Amb que m'identifico?

En aquest moment és el moment de recerca personal,  que probablement per les circumstàncies de la quotidianitat mai han estat respostes. 

És el moment de buscar la MARCA PERSONAL de cada persona i per això es requereix un treball personal, un treball que el podria anomenar com de "deslletament professional."

La persona es troba de nou sola amb un ventall de possibilitats laborals i de reptes que assumir i es troba sola, deslletada perquè ja no forma part d'un equip professional, es troba amb ella mateix i passa a ser de NOSALTRES A JO.

El treball en equip és una competència laboral imprescindible i molt reconeguda però si ens submergim molt en aquesta amb els anys potser podem desgastar el nostre SEGELL PERSONAL.

Es per això que encara que ens podem sentir molt identificats amb una empresa, amb una filosofia de treball, no hem d'oblidar mai que aquesta la podem continuar valorant aportant la nostra visió i quan no estiguem més allà reinventar-nos i crear el nostre ESLÒGAN.

Per què  NOSALTRES és un suma de JO, tots tenim molt que oferir.

Ja saps el què tens TU?

Estic aquí

Us invito a escoltar el següent programa del Ofici de Viure; "La presència".

El poder de la presència és de viure el moment, de ser tu.

Moltes vegades no vivim en el present, vivim en el passat o en el futur.

On estàs?

Vivim en els projectes que volem fer (que són necessaris i vitals), però què en moltes ocasions no ens deixa gaudir del que tenim al nostre davant. Com si la felicitat fos un aspecte futur, en la recerca de la felicitat, i en moltes ocasions si ens paressim a pensar, podríem dir, doncs si sóc feliç!  Estic en el CAMÍ  de la felicitat i continuo dissenyant o contruint passos per a què pugui aprendre a gaudir-la.

En altres ocasions, ens trobem que vivim encadenats en els records del passat, com si aquells moments fossin més bons o al contrari.
Recordo una amiga que em va dir, sempre m'estic queixant del meu pes i quant miro fotos d'anys anteriors penso: ostres doncs no estava tan  malament!! Quan en aquell moment pensava que estava grassa i així successivament any darrera any. No em podia veure com em veig ara, quina necessitat tenir de patir, de no apreciar el present?

Quina és la necessitat de no estar en el  present?

Viure pressent significa viure despert, viure el moment i estar atent als estímuls, circumstàncies, senyals que el CAMÍ que estem creant ens està preparant.

El model del món

Actualment estic llegint un llibre que tenia pendent, El poder la palabra de Robert Dilts.

Aquest llibre ens explica el poder la PNL (programació neurolingüísitca), amb altres paraules que m'agrada utilitzar, fa referència a La vida secreta de las palabras.

M'agrada utilitzar aquest terme, perquè el què ens ensenya a través de la PNL, és saber dominar, controlar, utilitzar etc el llenguatge.

De tota la vida s'ha dit: No és el que m'ha dit, sinó com ho ha dit!!! o  m'ho ha dit de una manera.... La vida secreta de las palabras és una de les tantes claus.

En el llibre de R.Dilts, tracta el Poder del Món en el Poder  la Paraula  i afima que:

El mapa no és el territori. Tota persona té el seu propi mapa del món. No hi ha cap mapa del món que sigui l'únic correcte. Tota persona elegeix la millor opció disponible, donades les disponibilitats i les capacitats que percep com a accesibles a ella des del seu propi món. Els mapes del món més "savis" i "compassius" són aquells que converteixen en accesible el major i més ampli nombre d'opcions, en oposció als més "realistes" i "precisos".

Aquest text em fa pensar que sovint que creiem que el nostres MÓN és el MÓN  de tots nosaltres i que tots tenim el mateix CAMÍ  o MAPA  a seguir perquè em traçat la mateixa ruta o perquè la ruta que ens han atraçat és molt semblant, per tant el comportament hauria de semblant.

Aquesta semblança provoca que tinguem dificultats en poder crear el nostre CRITERI, donat que ens basem en unes experiències, creences que en molts cops ens limita.

Per tant es important recordar que cadascú ha de disenyar el seu mapa .

Davant una situació en què ens trobem una complicació amb una altra persona, procura ampliar el teu MAPA, la teva visió.

1. Com observes la situació des de la teva posició en el MAPA.
2. Col·locat a la pell de l'altra persona. Com percebries aquesta situació des del seu MAPA?
3. Col·locat en la posició d'un observador. Com percep el MAPA?

Si aconseguim ampliar la visió el traçat del MAPA, possiblement podrem descobrir EL TRESOR DE LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES.

Disfruta al llarg del teu trajecte

Un vídeo que ens recorda com podem fer perquè el nostre CAMÍ sigui més agradable.

El fracàs de caminar

En moltes ocasions no iniciem el nostre CAMÍ  per por al fracàs, per por a que ens trobem en una situació incòmoda, per por a arrepentir-nos, per por a les crítiques i per por a què no sortim victoriosos en la nostra CURSA.

Però que significa fracassar?  Com sabem que hem fracassat? Qui fracassa més aquell que intenta fer coses noves i es torna a trobar en el mateix lloc o aquell que no es mou del lloc i es queda allà a on està?

És un problema d'inquietuds?

Einsten deia que "Sí no vols aconseguir els mateixos resultats no facis sempre el mateix".

Per mi fracassar és no haver intentant, perquè si no s'intenta no se sap que es pot aconseguir. I encara que no ens ho sembli sempre aconseguim alguna cosa, tot i què no siguin els resultats que esperàvem.

Elegir fracassar o no també és una elecció.

"Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes."
                                                                                                        Beverly Sills (Cantant d'òpera).

Així doncs, podem entendre els fracàs com un simple fet de valentia, com un simple fet de voler descobrir fins a on un pot arribar, el  podem entendre com una nova oportunitat per conèixer com podem enfrontar la situació per fer el SEGÜENT PAS DEL NOSTRE CAMÍ.

Dissenyant el camí

Un vídeo per observar com un Coach ens ajuda a DISSENYAR EL CAMÍ

Quin camí elegir

He pres una decisió, he començat el CAMÍ, puc veure camp a traves totes les opcions possibles o puc deixar de veure-les.

L'actitud davant una situació nova, un CAMÍ nou per recórrer, és primordial per aconseguir el que ens proposem, per aconseguir traçar les PETJADES que marcaran la nostra DIRECCIÓ.

Fa temps vaig llegir el llibre de L'home en busca de sentit de Victor Frankl i em vaig quedar amb una frase, una frase que no va ser fins al meu viatge als Estats Units no vaig comprendre o millor dit vivenciar. De cop i volta va venir de nou aquest llibre. Podia ELEGIR com enfrontar-me a la nova situació.

A un home se li pot treure tot menys una cosa: la última de les llibertats humanes. la capacitat d'elegir el seu camí (Viktor Frankl)

Victor Frankl era jueu i va ser empresonat en un camp de concentració, tot i les penúries que va passar, tenia clar un fet: podia elegir com sentir-se cada dia. 

Per aquest motiu, quan sentim que en ocasions no sabem quina DIRECCIÓ elegir, hem de recordar que sempre som LLIURES d'elegir el nostre CAMÍ i tot i què en moltes ocasions els resultats no són els esperats podem prendre l'experiència com una vivència més que ens ajuda a superar els nostres reptes o podem viure l'experiència com una frustració. A les nostres mans està EL CAMÍ QUE VOLEM ELEGIR.

Per més informació sobre Victor Frankl, us recomano el següent link: 

http://homepage.mac.com/eeskenazi/frankl.html

Un pas realitzat

Avui fa un any que vaig tornar del meu viatge als Estats Units.

 El  PAS de deixar el meu lloc  i aventurar-se en una aventura cap a Amèrica, no va ser fàcil. Doncs no sabia que m'esperava allí.
 Des del primer dia que vaig trepitjar New England, em vaig adonar que el CAMÍ ja estava iniciat  i que el que quedava a continuació és anar traçant  PENJADES.


Els canvis sempre fan por perquè no saps el que t'espera, ens mantenim a la nostra ZONA de CONFORT què en algun  dels casos ha deixat de ser confortable, però tot i això, ens mantenim allí esperant que vingui un CANVI.  Quin canvi ha de venir si no volem  sortir d'aquesta zona tan "suposadament" confortable?

Ens trobem en un cercle que no té sortida: no m'agrada com estan les coses, vull que canvien, no vull canviar jo les coses perquè no se el que em pot esperar, no m'agrada com estan les coses...

No sabem quins seran els resultats però tot comença CONSCIENCIANT-SE que hem de donar el PRIMER PAS.

El primer pas

"Un viatge de mil milles comença pel primer pas"

                                              Lao Tse

Bé, ja he fet un pas.
Em queda 999 milles