He observat que a vegades tenim la necessitat de voler justificar la nostra conducta, les nostres decisions, la nostra manera de fer les coses i em pregunto JUSTICAR a quí? Sí com he escrit anteriorment nosaltres som el món que hem creat, a qui d'aquest món que hem creat mereix les nostres explicacions?
Possiblement aquesta necessitat de justificació és per demanar l'aprovació que el nostre món està funcionant d'una manera correcta i equilibrada; però resulta que ningú coneix tant bé el que necessitem, el que desitjem, el que volem que nosaltres mateixos encara que en numerades ocasions ho passem per alt.
Quan una persona es JUSTIFA per la seva conducta, considero que ha de pensar: prenc aquesta decisió en criteri al meu món o al món que envolta als altres? Si ens centrem en el nostre món, observarem que no haurem de justicar-nos, no tindrem la necessitat de donar "explicacions" a ningú perquè actuarem en funció de les nostres necessitats, no en les necessitats dels altres.
És tot un PAS, no creieu?
La sociabilización es uno de los procesos madurativos por el que pasan los niños y niñas en su crecimiento y evolución. La necesidad de ser aceptado por nuestro entorno, amigos, compañeros y comunidad en general, es parte de nuestro desarrollo y pieza inseparable de nuestra cognición. Este fenomeno se pone de manifiesto de forma llamativa en la adolescencia, donde los jóvenes necesitan sentirse parte del grupo, y ser aceptados por el grupo. Con los años, la pertenencia a grupo empieza de diluirse, y va pasando a un segundo plano la necesidad de ser aceptado. No creo que sea ni bueno ni malo justificarse, es simplemente parte de nuestro proceso madurativo.
ResponEliminaGracias por tu aportación.
ResponEliminaConsidero que a traves de tu comentario has podido perfilar el mio.
Potser el que passa és que ens justifiquem perquè ens sentim insegurs davant les coses i d'aquesta manera ens reafirmem a nosaltres mateixos,
ResponEliminaEns manca confiança. Un gen que per desgràcia passem als nostres fills, i que no aconseguim eradicar.
Segueix escrivint pel sol fet de no haver de justificar-te davant ningú. Agredolça lliçó que pocs aprenen.
Gràcies Edith per la teva aportació.
ResponEliminaPenso que has donat amb un punt rellevant la confiança, la que ens guia en la nostra presa de decisions :)