M'agradaria expressar una sensació que he viscut i he vist últimament amb les persones que es troben a l'atur.
Observo que moltes persones ens trobem identificades amb un col·lectiu, grup, empresa, equip professional, carrera, professió... i quan aquesta desapareix per gestions com pot ser un acomiadament, per canviar de feina, per intentar crear el PROPI CAMÍ la persona es troba desorientada.
I es pot preguntar i jo que se fer? A qui represento? Com m'identifico? Amb que m'identifico?
En aquest moment és el moment de recerca personal, que probablement per les circumstàncies de la quotidianitat mai han estat respostes.
És el moment de buscar la MARCA PERSONAL de cada persona i per això es requereix un treball personal, un treball que el podria anomenar com de "deslletament professional."
La persona es troba de nou sola amb un ventall de possibilitats laborals i de reptes que assumir i es troba sola, deslletada perquè ja no forma part d'un equip professional, es troba amb ella mateix i passa a ser de NOSALTRES A JO.
El treball en equip és una competència laboral imprescindible i molt reconeguda però si ens submergim molt en aquesta amb els anys potser podem desgastar el nostre SEGELL PERSONAL.
Es per això que encara que ens podem sentir molt identificats amb una empresa, amb una filosofia de treball, no hem d'oblidar mai que aquesta la podem continuar valorant aportant la nostra visió i quan no estiguem més allà reinventar-nos i crear el nostre ESLÒGAN.
Per què NOSALTRES és un suma de JO, tots tenim molt que oferir.
Ja saps el què tens TU?
L'equip et dona identitat social o col·lectiva i et resta identitat personal. Pertànyer a un grup de treball implica adaptar-se a una situació professional i buscar aquells aspectes del JO que millor encaixen en ell, renunciant si cal, a trets individuals.
ResponEliminaPerdre la feina implica retrobar-se amb el JO més profund, més inconscient..., retrobar-se, tornar-se a reconèixer, a re-situar i replantejar, com molt bé dius Carme, el nou camí.
Gràcies per la teva aportació Laia, crec que has pogut complentar aquest escrit.
ResponEliminares es casual,ens estem troban en un any molt més complex del que sembla,tot i que l´inconcient col.lectiu te por,la realitat es que és el any de les decisions importants,cada cop prenem més conciencia social,més realitats que ens afecten i per aixo ens direccionem individualment...com a grup penso que encara ens falta treure màscares i arrels (com l´egoisme,maxisme,poder...)
ResponEliminaperò estic segura que estem anant al re-trovament de la realitat,sobretot " al de dalt"....
Gràcies Llibertat per la teva aportació.
ResponEliminaRespecte al teu comentari m'ha fet reflexionar en el programa de Singulars en la presentació de Dolors Reig: Cap a una Intel·ligència col·lectiva. Crec que té molt a veure en la consciència social i te'l recomano.
jo també estic buscant la meva marca personal, però crec que encara em queda una mica del meu segell. Seguire buscant
ResponEliminaT'animo en aquesta recerca Edith, sort!
ResponEliminaMolt bon post, Carme. Costa realment molt troba la nostra autèntica marca personal, descobrir realment qui som i què sabem fer, exactament. Però ens en sortirem!
ResponEliminaGràcies per la teva aportació Àlia, estem en camí del nostre projecte personal ;)
ResponElimina