S'ha produït un error en aquest gadget

Selecciona IDIOMA

dilluns, 12 de setembre de 2016

Un any sense problemes

Un any sense problemes succeeix quan el que passa ho acceptes i el que no passa també ho acceptes.
Un any sense problemes és quan aprens agafar i deixar els llocs, les persones, els objectes, les activitats...que t'acompanyen.

Un any sense problemes és quan la teva ment està en el present, ni en el passat ni en el futur perquè com Mark Twain deia  "He tingut milers de problemes en la meva vida. La majoria d'ells mai van succeir de veritat".
Quan de temps perdem imaginant, creant i especulant en el que no sabem que passarà?


Un any sense problemes és quan t'adones que quan et pregunten si la veritat això que planteges és un problema per a tú i respons:... doncs la veritat això no se si se'n pot dir que és un problema...

Un any sense problemes es quan es va sempre endavant tot i el terreny rocós i les pendents ja que tard o d'hora s'arriba al cim.

dimecres, 30 de desembre de 2015

Les dues esferes

Li vull dir al meu cos que es mogui, que alci una mà, que no em deixi sol que m'acompanyi amb el pensament i que el meu pensament es converteixi en moviment i que aquest moviment em permeti fer una vida independent.
 
Però no, aquest no respon i m'adono que diferent és la ment i el cos, que són dos espais separats quan sol en tinc control d'un i tot i que se que és el que vull se que no ho podré aconseguir i el pànic s'apodera de mi perquè  fisicament no em puc moure i mentalment em moc massa.
 
 Què puc fer? què puc dissenyar? què puc crear per a què aquests dos mons no es separin tant?
 
Molta sort en el teu disseny i que aquest et permeti trobar l'equilibri en les dues esferes.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Suéltalo!

Que difícil és deixar anar les coses, les persones, els sentiments, les emocions. Això és el que em deia una companya avui i em preguntava com es podia fer.  Al cap m'ha vingut la cançó de Disney, Frozen i aquí el missatge que he trobat en una part de la seva lletra.

No deje que sepan de ti                                    Què passaria si et coneguessin?
que no entren, siempre me dijo a mi. 
No has de sentir, no han de saber.                   No alliberis les teves emocions et diuen.
Ya que mas da!
Suéltalo! Suéltalo!                                             Deixa allò que et limita i t'estanca.
No lo puedo ya retener                                      Ja no té cap sentit i no té cap benefici per tu.
Suéltalo! Suéltalo! 
Ya no hay nada que temer.                               Ja no hi ha por, perquè la por te la crees tu.
Que mas da, ya se descubrió.                          Ja ets visible, no t'amaguis.
Déjalo escapar... 
El frío a mi nunca me molestó.                          No he negat mai que hi haguessin dificultats.

Desde la distancia, que pequeño todo es.          Les coses amb perspectiva, són diferents.
El temor que me aferraba, no me va a hacer volver. 
Soy libre y ahora intentaré sobrepasar los limites.  He deixat caure idees i ara, a per tot.
Ya no hay mas reglas para mi, por fin! 

Suéltalo! Suéltalo! 
Que el frío reine ya 
Suéltalo! Suéltalo! 
No volveré a llorar 
Aquí estoy y aquí estaré. 
Déjalo escapar...

Pot ser es tracta d'això, en entendre que les coses estan però no per sempre i igual com el gel es desfà i ho acceptem, també hem d'acceptar que hi ha canvis a la vida que no els podem controlar i l'únic que podem fer es "suéltalo".

Saps que és el que tens que "SOLTAR"?

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Si fos una dona jove ara...

 
Qui no acceptaria el consell d'una persona que ja té la vida feta?
Quantes vegades ens hem dit, si això ho haguès sapigut abans... Doncs ara ja ho saps.

dimarts, 25 d’agost de 2015

Sense Embuts

Us presento una gran proposta que tothom ha de conèixer i col·laborar per tal de crear una nova realitat, és un gran PAS.

Sense Embuts, innovadora educació emocional gratuïta per adolescents i joves de Lleida de la de Daniel Gabarró i Laura Cortés. 
Una gran part del jovent passa per moments durs, plens de confusió i amb dificultats per passar de la infància a l'adultesa. Així doncs, apareix un projecte innovador anomena’t “Sense embuts”. 
Aquesta és una iniciativa pionera a tot Catalunya, que neix a Lleida, amb en Daniel Gabarró (mestre, psicopedagog, empresari i sherpa espiritual) al capdavant, de la mà de la Laura Cortés (animadora sociocultural, educadora social i agent d’igualtat amb una llarga experiència amb joves amb alt risc d’exclusió social) realitzant la tasca de direcció i una cinquantena de persones voluntàries que fan possible aquest projecte. 
Sense Embuts tracta d'oferir un espai segur, confidencial i gratuït al jovent de la província de Lleida en quan a desenvolupament personal i autoconeixement, oferint aprenentatges útils per al seu propi benestar. 

El curs passat ja es va realitzar una primera prova pilot formada per vuit sessions. La temàtica d’aquesta prova pilot va ser l’amor. En aquesta van arribar a participar una seixantena de joves entre els dos grups, el primer de 12 a 16 anys i el segon de 16 a 22 anys (el jovent de 16 anys pot decidir en quin grup assisteix). 

És important destacar que la finalitat del professorat del projecte “Sense Embuts” és proporcionar eines i estratègies per a que el jovent pugui transformar la seva vida a un nivell profund, guanyant en benestar, pau i felicitat a través d’aprenentatges vivencials. El vertader aprenentatge és el que es comprova, el que es viu en la pròpia pell. 

Aquest curs, Sense Embuts torna amb més energia que mai, amb una programació titulada “Antídots per deixar de patir” amb l’objectiu de desmuntar creences que ens empresonen i que no ens permeten ser feliç aquí i ara. Dita programació consta de 21 sessions dividides per trimestres. 
La presentació del curs 2015-2016 serà el dijous dia 1 d’octubre a les 19:00 al cafè de teatre. 

A més, s’ ha cregut convenient realitzar una jornada on Sense Embuts obre les portes per tal que les famílies, el professorat, els equips educatius i tothom qui vulgui, pugui conèixer i viure la experiència Sense Embuts i així poder recomanar-la al jovent que estimen. Dita jornada es realitzarà el diumenge 25 d’octubre de 10 a 14 del mati, el lloc encara està per concretar. 

Per acabar, compartim aquestes frases que va expressar el jovent que va assistir a Sense embuts: 

- Sense Embuts m'ha ajudat a reflexionar, obrir els ulls i a saber prendre'm les coses des d'un millor punt de vista. Estic aprenent a estimar i a estimar-me sanament. 

- Sense Embuts, per mi, és aprendre a adonar-te de les coses i, sobretot, saber estimar. 
- Sense Embuts és una experiència nova i m'adono que el més important de la meva vida soc jo, per això m'he de saber estimar. 
- Sense Embuts t'ajuda a saber estimar-te per a poder estimar als altres. Valorant-te a tu mateix et sentiràs millor. 
- La meva única obligació és ser feliç. 
- Sense Embuts, vine i gaudiràs d'una experiència nova i aprendràs a valorar-te. 

Per a més informació visiteu la pàgina web: senseembuts.cat 

dijous, 6 d’agost de 2015

I després de l'accident...


Un viatge, una experiència, uns aprenentatges.

Tot preparat per marxar, però no per tornar tant ràpid.

Mitja hora abans: una pregunta: és obligatori ficar-se el cinturó al seient de darrere en aquest país? Resposta: no és obligatori. Per sort l'hàbit actua i la meva amiga igualment es corda el cinturó.
Dormim plàcidament al cotxe, jo al seient de davant m'inclino una mica més per estar més còmoda.

1 minut abans: sento cantar el conductor, canta bé, té una bona veu.

Segons, micro segons, mil·lèsimes de segons: volant cap a la dreta, ens sortim de la carretera, intenta adreçar i volant cap a l'esquerra, massa cap a l'esquerra, massa, massa, creuem tota la carretera i davant veiem una paret, un mur, anem cap allà, si anem allà, s'ha perdut el control del cotxe i  el control de la situació.
Ja no queda més que xocar, ho veig, em coloco em posició de protecció, cames acurrucades i protegint-me el cap i  pensant com quedarem després d'aquest cop?com serà l'impacte? això realment està passant.

El xoc. 1 segon.

Uns segons després, el temps sembla que sigui ja diferent. Obro els ulls, tinc sang als genolls i algun lloc més però estic bé. Com estàs em pregunta la meva amiga? jo bé, tu? també. El conductor veig que bé perquè el primer que fa és mirar com ha quedat el cotxe, cotxe que ja no pot operar.
Surto desorientada del cotxe, sóc l'última a sortir. De cop ve gent cap mi i em porten cap a una ombra m'assec i observo que em miren al pit, tinc la marca del cinturó marcada.

- Hospital, hospital!! (sento que diuen la gent africana)
3 minuts després ens dirigem cap a l'hospital. Pugem al cotxe, té unes cortines negres i és allargat, penso que és un cotxe de morts, que és el que importa si és així (després me n'adono que es tracta d'un taxi).

1 hora a l'hospital, millor dit, servei d'atenció primària, ara si ja no em puc fer més la valenta, entro marejada i blanca.
Ens tombem a la llitera i les dones amablement ens van ventant per apartar-nos les mosques, les seves cares ens aporten tranquil·litat.
Ens visita una doctora jove, parla una mica d'anglès, més tranquil·litat. Ens diu les medicines i estris que necessita que comprem per curar-nos les ferides, dono diners a una dona per a què les compri.
Un senyor gran, amb la seva túnica i barret va netejant les ferides, en cap moment em mira els ulls o em regala una mirada de complicitat, però se'l veu per la labor i és atent. Tinc por que m'hagin de ficar punts a una ferida al cap, però es superficial i no és necessari  més tard em trobo tot un munt de cabell que m'han tallat).
Arriba una noia blanca i em diu que és dels Estats Units i que avisarà una amiga seva que parla espanyol. Elles tradueixen el que diu la doctora i les dones del poble del  seu idioma natiu a nosaltres.
La meva amiga té l'impacte més fort i té el cinturó molt marcat i moltes contractures. Ara que ens han atés, jo estic més bé, ens canviem el rol i és ella qui té el "baixon", li fa mal tot i té molts blaus al cos i aquets duraran dies.
No ens poden fer cap radiografia, no tenen els instruments necessaris i  diuen que si podem busquem un lloc per fer-ho.
Paguem i agraïm la visita mèdica i el bon tracte. No accepten cap propina.
Les noies americanes ens diuen opcions per tornar cap a la capital i agafar un vol de retorn.

1 hora i mitja després tornem al lloc de l'accident, s'ha de fer informe amb la policia.
- Però si jo m'he assegut a aquesta ombra, com pot ser que el cotxe estigui a l'altra banda del mur?Que l'han mogut?
- És que l'hem atravesat.

La meva amiga voldria pujar al cotxe de la policia, el tot terreny i que ens portes segures cap a la capital, però tornem amb el taxi que no té cap cinturó de seguretat  i com que va fent parades per recollir gent tardem més de 7 hores a arribar a la capital.

7 hores més tard arribem a l'hotel l'endemà toca tot el dia descansar per agafar un avió i anar a l'hospital.


Per a què escric tot això?

Perquè una de les coses que m'ha resultat difícil es poder explicar aquest accident; poder explicar que no ens hem fet mal però que ens hem fet mal, poder explicar que no ha sigut greu, però ha sigut greu, poder explicar que ha passat sense haver d'explicar el que ha passat.

I escric això perquè sento que en el moment que obrim els ulls, el temps suma, el temps conta, el temps avança, tot el que veiem, el que fem, el que sentim, el que pensem, suma, és un regal.
Després de l'accident hi ha un després i aquest després és el que crea les coses i el que ens permet fer.
Tot suma, tot fa, tot es veu i ara ho tenim, si no s'escriu desapareix, si no s'escriu haurem de recorre a la memòria de l'oblit que ens recordi que a partir d'obrir els ulls, tot suma, tot es veu, sinó, no queda res.

diumenge, 12 de juliol de 2015

Valors

Els valors, què són i per a què són?

Els valors els podríem definir de moltes maneres però una vegada vaig llegir que eren el motor de la vida i amb aquesta definició m'he quedat, doncs diu tant amb tan poc. 
El motor de la vida, és el que ens fa prendre una decisió o una altra, és el que ens fa creure que aquella relació, feina, acció és més o menys apropiada; és el que ens "guia" la nostra intuïció i ens indica si això o allò és més o menys correcte i això que és tant poderós i tant misteriós  que en poca mesura ho coneixem o li fem cas i diu tant de nosaltres i moltes vegades no en som conscients.

Perquè tothom no actua d'una manera o altra en una determinada situació? Perquè una cosa ens afecta més o menys a unes persones que a unes altres?

Doncs per aquest motiu, pels valors.
I a vegades ens costa entendre que no totes les persones del nostre context tinguin els mateixos valors que és per això que hi ha diferències i ens provoca el malentès o la sorpresa en certes situacions.
Sovint, no volem escoltar els nostres propis valors pensant que els dels altres són millors, pensant que ells/elles saben la resposta correcta. Resposta a quina pregunta? A la pregunta de com actuar en certa situació? Cadascú et respondrà segons la seva opinió, segons el seu motor de la vida.
Cada persona té el seu motor i aquest és únic i transferible, per tant no hi ha millor resposta que et guiï pels teus propis valors, solament els has d'identificar, ells t'estan acompanyant i donant-te la resposta.
Ja saps quins són els teus?


diumenge, 24 de maig de 2015

Presentació

Em dic Carme Badia i em podria definir de moltes maneres, però hi ha una paraula que penso que ho resumeix totes i aquesta és coach, perquè coach és un entrenador/a personal i un entrenador/a personal el que vol és aconseguir extreure el millor de la persona que té davant, i aquesta és la meva feina.

Atenc a persones de totes les edats i sexe i els ajudo a trobar el seu camí, el camí del benestar.

Als meus coachees els ajudo gràcies a la meva motivació, afany de superació, positivisme i capacitat de transmetre pau.

Per tant si et sents perdut, desorientat, no saps cap o a on tirar, estàs desmotivat i amb ganes de canvi,estic aquí per donar-te la mà.
Caminem junts?

dijous, 30 d’abril de 2015

La petjada



La creació de una targeta personal o professional és un pas, i mentre es dissenya un es pot preguntar: una paraula pot definir el que sóc o el que se fer???

A vegades ens obstinem  amb els títols, categories laborals i identificacions, però una paraula, una targeta pot resumir el saber fer de una persona??

Quan ens recomanen una persona, ens la recomanen  pel seu saber fer, pels seus serveis, pel seu tracte i  en certes ocasions a on ha estudiat la persona i quin càrrec tenia passen a un segon terme.

Així que personalment, he començat amb aquesta targeta, i amb aquesta paraula, que possiblement amb el futur s'anirà modificant, perquè com el temps i les persones tot va canviant, perquè anem caminant, l'important és deixar petjada en el nostre camí.