Aconseguir
“l’èxit” sense aconseguir una autoestima positiva és estar condenat a sentir-se
com un estafador que espera amb angustia que el descobreixin.
Em va semblar una frase reveladora perquè en moltes ocasions tot i fer una bona feina, tenir recolzament professional, tenir amistats que t'aprecien i ser coherent amb els teus valors; al darrera de tot això pot haver un sentiment d'ocultar part d'un mateix, de no sentir que et demostres del tot complert/a, perquè tens la sensació que hi ha alguna cosa dins teu que la resta no sap..... i sense saber-ho un mateix consideres que estas estafant als altres, si coneixesin qui realment ets, t'aceptarien? Què no t'accepten ja? Potser el que no s'accepta és un mateix i per això aquest sentiment de por de que si em descobreixen trobaran un personatge assustat que espera que el seu escut sigui el prou resistent per tal de que no es faci malbé.
L'èxit sense cap dubte per a mi consisteix en aconseguir atrapar aquest estafador que està en un mateix i derrotar-lo per tal del brindar la presència del propi ser.
Reconeixes aquesta veueta interior en tu?
Molt interessant la teva reflexió Carme,
ResponEliminaestic treballant justament aquest tema enfocat al col.lectiu d'alumnes de risc d'exclusió i estic totalment d'acord.
Però a més, els formadors tenim l'obligació de conèixer i creure en les possibilitats del seu alumnat, per poder adaptar-se a les seves necessitats específiques i col.laborar així en el desenvolupament del seu màxim potencial. Ja que un alumne amb baixa autoestima dins de l'aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que voldriem. D'aquí la importància de dedidicar temps a incrementar-la.
Gràcies Cristina,
ResponEliminaEn l'adolescència més que mai s'ha de procurar que l'adolescent extregui el seu major potencial. Felicitats per la possibilitat de poder-ho fer-ho.