He pres
una decisió, he començat el CAMÍ, puc
veure camp a traves totes les opcions possibles o puc deixar de veure-les.
L'actitud
davant una situació nova, un CAMÍ nou per recórrer, és
primordial per aconseguir el que ens proposem, per aconseguir traçar les
PETJADES que marcaran la nostra DIRECCIÓ.
Fa temps
vaig llegir el llibre de L'home
en busca de sentit de Victor Frankl i em vaig quedar amb una
frase, una frase que no va ser fins al meu viatge als Estats Units no vaig comprendre o
millor dit vivenciar. De cop i
volta va venir de nou aquest llibre. Podia ELEGIR com enfrontar-me a la nova
situació.
A un
home se li pot treure tot menys una cosa: la última de les llibertats humanes.
la capacitat d'elegir el seu camí (Viktor Frankl)
Victor Frankl era
jueu i va ser empresonat en un camp de concentració, tot i les penúries que
va passar, tenia clar un fet: podia
elegir com sentir-se cada dia.
Per
aquest motiu, quan sentim que en ocasions no sabem quina DIRECCIÓ elegir, hem de recordar que
sempre som LLIURES d'elegir el
nostre CAMÍ i tot i què en moltes ocasions
els resultats no són els esperats podem prendre l'experiència
com una vivència més que ens ajuda a superar els nostres reptes o podem viure
l'experiència com una frustració. A les nostres mans està EL CAMÍ QUE VOLEM
ELEGIR.
Per més informació sobre Victor Frankl, us recomano el
següent link:
M'agrada l'article.
ResponEliminaGràcies Joan :)
Eliminal'home en busca de sentit, gran llibre, fa poc jo tambe el vaig llegir, pero crec que per molt que ens esforcem, mai podrem arribar a entendre com es pot sentir una persona en aquestes situacions, ara be, en victor frankl tambe o deixa molt clar, no va escriure aquest llibre per fer entendre als lectors com se sentien el presos a guantanamo, ell oferia una visio mes psicologica o fins i tot de psiquiatra sobre els seus pensaments, les seves emocions i la solidaritat.
Eliminaempatisme, altruisme... molts valors que avui dia ja gairebe no es practiquen.
molts predicadors i pocs practicants, s'ha de ser molt fort per poder tirar endevant, i tenir les coses clares no es facil, sabem quin es el nostre lloc realment ?
realment som lliures ?
som lliures dintre de les nostres presons ?
som putxinelis a les mans dels politics i la banca ?
que som en realitat, quin es el nostre cami, quina es la nostra funcio ?
si el poble es el que decideix... perque no o fem ?
totes aquestes preguntes son greus ?
o potser es el resultat de les pessimes lleis que ens envolten.
soc part de l'evolucio, pero quin sentit te la meva vida?
quan em mori, qui em recordara ?
necessito trobar el cami pr arribar als meus objectius, pero jo se que ara mateix els meus objectius no son gaire mes especials que altres objectius d'altra gent d'aquest mon boig i confus.
no vull trobar un cami, un cami qualsevol, tots els camins son als meus peus, jo tinc la solucio als meus problemes, i als seus, i als d'ells, i als teus tambe....
la meva missio es canviar el mon, i no em cal anar enlloc per fer-ho, tinc totes les eines a la meva funda corporal de quatre capes, tinc la força de l'univers incorporada al meu inconcient.
el meu cervell es la meva força, alli tinc tot el que em fa falta, l'unic que tinc que fer es obrir la meva ment i despretar.
Hola Jordi,
ResponEliminaGran relfexió.
Respecte a la primera part del teu text et recomano el llibre de 1984 de George Orwell, estic segura que podràs treure grans reflexions al respecte.
Pel que respecta a la segona part del teu text, efectivament tots en certa mesura i encara que no ens agrada pensar que som com la resta de la gent, necessitem del mateix, tothom busca alguna cosa, som buscadors, buscadors de benestar.
Tots tenim la resposta que ens hi podria portar a dins nostre, però estem adormits per veure-la, com tu bé has dit.
Si vols aconseguir aquest despertar per fer CAMÍ et recamano les lectures de Antonio Blay.
Gràcies per la teva interessant aportació!
Osti tu, aqui hi ha nivell, m'agrada .
ResponEliminaEstic a la teva disposició.
ResponElimina