De nosaltres a jo

M'agradaria expressar una sensació que he viscut i he vist últimament amb les persones que es troben a l'atur.

Observo que moltes persones ens trobem identificades amb un col·lectiu, grup, empresa, equip professional, carrera, professió... i quan aquesta desapareix per gestions com pot ser un acomiadament, per canviar de feina, per intentar crear el PROPI CAMÍ la persona es troba desorientada.

I es pot preguntar i jo que se fer? A qui represento? Com m'identifico? Amb que m'identifico?

En aquest moment és el moment de recerca personal,  que probablement per les circumstàncies de la quotidianitat mai han estat respostes. 

És el moment de buscar la MARCA PERSONAL de cada persona i per això es requereix un treball personal, un treball que el podria anomenar com de "deslletament professional."

La persona es troba de nou sola amb un ventall de possibilitats laborals i de reptes que assumir i es troba sola, deslletada perquè ja no forma part d'un equip professional, es troba amb ella mateix i passa a ser de NOSALTRES A JO.

El treball en equip és una competència laboral imprescindible i molt reconeguda però si ens submergim molt en aquesta amb els anys potser podem desgastar el nostre SEGELL PERSONAL.

Es per això que encara que ens podem sentir molt identificats amb una empresa, amb una filosofia de treball, no hem d'oblidar mai que aquesta la podem continuar valorant aportant la nostra visió i quan no estiguem més allà reinventar-nos i crear el nostre ESLÒGAN.

Per què  NOSALTRES és un suma de JO, tots tenim molt que oferir.

Ja saps el què tens TU?

Estic aquí

Us invito a escoltar el següent programa del Ofici de Viure; "La presència".

El poder de la presència és de viure el moment, de ser tu.

Moltes vegades no vivim en el present, vivim en el passat o en el futur.

On estàs?

Vivim en els projectes que volem fer (que són necessaris i vitals), però què en moltes ocasions no ens deixa gaudir del que tenim al nostre davant. Com si la felicitat fos un aspecte futur, en la recerca de la felicitat, i en moltes ocasions si ens paressim a pensar, podríem dir, doncs si sóc feliç!  Estic en el CAMÍ  de la felicitat i continuo dissenyant o contruint passos per a què pugui aprendre a gaudir-la.

En altres ocasions, ens trobem que vivim encadenats en els records del passat, com si aquells moments fossin més bons o al contrari.
Recordo una amiga que em va dir, sempre m'estic queixant del meu pes i quant miro fotos d'anys anteriors penso: ostres doncs no estava tan  malament!! Quan en aquell moment pensava que estava grassa i així successivament any darrera any. No em podia veure com em veig ara, quina necessitat tenir de patir, de no apreciar el present?

Quina és la necessitat de no estar en el  present?

Viure pressent significa viure despert, viure el moment i estar atent als estímuls, circumstàncies, senyals que el CAMÍ que estem creant ens està preparant.

El model del món

Actualment estic llegint un llibre que tenia pendent, El poder la palabra de Robert Dilts.

Aquest llibre ens explica el poder la PNL (programació neurolingüísitca), amb altres paraules que m'agrada utilitzar, fa referència a La vida secreta de las palabras.

M'agrada utilitzar aquest terme, perquè el què ens ensenya a través de la PNL, és saber dominar, controlar, utilitzar etc el llenguatge.

De tota la vida s'ha dit: No és el que m'ha dit, sinó com ho ha dit!!! o  m'ho ha dit de una manera.... La vida secreta de las palabras és una de les tantes claus.

En el llibre de R.Dilts, tracta el Poder del Món en el Poder  la Paraula  i afima que:

El mapa no és el territori. Tota persona té el seu propi mapa del món. No hi ha cap mapa del món que sigui l'únic correcte. Tota persona elegeix la millor opció disponible, donades les disponibilitats i les capacitats que percep com a accesibles a ella des del seu propi món. Els mapes del món més "savis" i "compassius" són aquells que converteixen en accesible el major i més ampli nombre d'opcions, en oposció als més "realistes" i "precisos".

Aquest text em fa pensar que sovint que creiem que el nostres MÓN és el MÓN  de tots nosaltres i que tots tenim el mateix CAMÍ  o MAPA  a seguir perquè em traçat la mateixa ruta o perquè la ruta que ens han atraçat és molt semblant, per tant el comportament hauria de semblant.

Aquesta semblança provoca que tinguem dificultats en poder crear el nostre CRITERI, donat que ens basem en unes experiències, creences que en molts cops ens limita.

Per tant es important recordar que cadascú ha de disenyar el seu mapa .

Davant una situació en què ens trobem una complicació amb una altra persona, procura ampliar el teu MAPA, la teva visió.

1. Com observes la situació des de la teva posició en el MAPA.
2. Col·locat a la pell de l'altra persona. Com percebries aquesta situació des del seu MAPA?
3. Col·locat en la posició d'un observador. Com percep el MAPA?

Si aconseguim ampliar la visió el traçat del MAPA, possiblement podrem descobrir EL TRESOR DE LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES.

Disfruta al llarg del teu trajecte

Un vídeo que ens recorda com podem fer perquè el nostre CAMÍ sigui més agradable.

El fracàs de caminar

En moltes ocasions no iniciem el nostre CAMÍ  per por al fracàs, per por a que ens trobem en una situació incòmoda, per por a arrepentir-nos, per por a les crítiques i per por a què no sortim victoriosos en la nostra CURSA.

Però que significa fracassar?  Com sabem que hem fracassat? Qui fracassa més aquell que intenta fer coses noves i es torna a trobar en el mateix lloc o aquell que no es mou del lloc i es queda allà a on està?

És un problema d'inquietuds?

Einsten deia que "Sí no vols aconseguir els mateixos resultats no facis sempre el mateix".

Per mi fracassar és no haver intentant, perquè si no s'intenta no se sap que es pot aconseguir. I encara que no ens ho sembli sempre aconseguim alguna cosa, tot i què no siguin els resultats que esperàvem.

Elegir fracassar o no també és una elecció.

"Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes."
                                                                                                        Beverly Sills (Cantant d'òpera).

Així doncs, podem entendre els fracàs com un simple fet de valentia, com un simple fet de voler descobrir fins a on un pot arribar, el  podem entendre com una nova oportunitat per conèixer com podem enfrontar la situació per fer el SEGÜENT PAS DEL NOSTRE CAMÍ.