Li vull dir al meu cos que es mogui, que alci una mà, que no em deixi sol que m'acompanyi amb el pensament i que el meu pensament es converteixi en moviment i que aquest moviment em permeti fer una vida independent.
Però no, aquest no respon i m'adono que diferent és la ment i el cos, que són dos espais separats quan sol en tinc control d'un i tot i que se que és el que vull se que no ho podré aconseguir i el pànic s'apodera de mi perquè fisicament no em puc moure i mentalment em moc massa.
Què puc fer? què puc dissenyar? què puc crear per a què aquests dos mons no es separin tant?
Molta sort en el teu disseny i que aquest et permeti trobar l'equilibri en les dues esferes.
Bé, no sé que dir-te, per a mi és més divertit intentar aconseguir-ho que aconseguir-ho realment. De fet estic completament d'acord amb Ilya Prigogine, quan diu que "L'univers del no equilibri és ara per ara l'únic univers coherent”. Bon any 2016 preciosa i que la recerca del teu equilibri personal entre aquests dos mons alhora tan propers i tan llunyans et porti a viure moments fantàstics!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaHola Edith,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari.
De fet no es tracta d'un text en vivència pròpia i ha estat interessant els diferents punts de vista que ha suposat aquest escrit. Una experiència enriquidora.
Que tinguis un any fantàstic!