Després de no se quantes lectures, després d'anotar-me a un club de lectura per tornar a agafar el costum de llegir, em quedo un any sense paraules. Sense paraules, sense que saber que escriure ni expresar al blog.
La vida secreta de les paraules, com m'agrada aquesta frase, aquest títol de pel·lícula, diu tant i tant poc.
No som el que diem, sinó el que pensem, és la vida secreta de les paraules, allò que està dins però no s'expressa, allò que esta fora però no es veu.
Quan trobis o et permis trobar la contrasenya que obri el cadenat de la vida secreta de les teves paraules descobriràs un nou món per desencadenar.
Tens molta raó, de vegades costa trobar les paraules per poder expressar el k sentim...
ResponEliminaEs angustios, espero que llegim-t'he a tu pugui trobar la clau del meu cadenat
Això espero.
EliminaMoltes gràcies Jordi!
Ben retrobada un altre cop! Et desitjo de tot cor que trobis aviat la contrasenya i puguem seguir gaudint de la teva habilitat i sensibilitat per encadenar les paraules.
ResponEliminaEdith,
ResponEliminaQue agradable és llegir el teu missatge, encoratja fermament el fet de continuar
Continuarà... :)