Sovint tenim la tendència de comparar-nos amb els altres, amb els seus resultats, amb la seva velocitat per realitzar les coses, amb la seva capacitat d'adquirir aprenentatges, amb la seva capacitat d'organitzar-se...
Ens comparem amb altres persones possiblement perquè les admirem i voldríem SER com elles.
Aquesta admiració pot ser sana per motivar-nos a ACTUAR en el cas que no prenguem ACCIÓ.
Però aquesta admiració pot resultar en certa manera negativa si no la sabem gestionar, donat que mai sentirem que FEM prou perquè la persona que admirem sempre pot fer més.
Per això:
Jo em comparo amb MI MATEIX/A
Jo em comparo amb els MEUS RESULTATS
Jo em comparo davant els MEUS PROGRESSOS
No podem demanar els mateixos resultats a una poma i a una pera, perquè cadascuna té el seu sabor especial que la fa INCOMPARABLE I RECONEIXIBLE.
Ja has descobert quin és teu sabor especial??
Doncs estic totalment d'acord amb el que comentes. Comparar-se és el principal error que cometem els humans, i té dos efectes en nosaltres:
ResponElimina- ens ajuda a impulsar-nos per a actuar més i millor
- ens destrossa perque ens invalida i ens fa pensar que no en som capaços.
Igualment en la primera opció, actuem per un interès propi real? O només per demostrar-nos a nosaltres mateixos i en ocasions als demés, que també podem fer-ho? I això ens fa feliços?
Una bona dosi d'autoestima ens aniria molt bé a tots plegats, potser començaríem a viure com volem realment.
Petons.
Ònia
Gràcies Ònia,
ResponEliminaEs molt bona la teva pregunta...actuem per interès propi? com en podem ser conscients? aquest plantejament permetria una entrada nova per a un escrit.
T'animo a que ho desenvolupis!!